Núria Alart presenta un recull d’informació sobre el Tema 1: Emocions.E Emocional Tutoria I Teatre
View more presentations from Nuria Alart
Al principi l’autora ens parla de les
emocions des de diferents dimensions: neurofisiològica, comportamental i cognitiva.
També es classifiquen les emocions en positives i negatives, però com ja hem
tractat a classe, les negatives (por, ira, tristesa) ho són més per percepció
social que per sí mateixes. Personalment no crec que siguin negatives, tenen la
seva funció i són necessàries tant per la supervivència com pel nostre propi
desenvolupament. Si sofrim mancança (puntual) de por, ira o tristesa, potser no
podem conèixer els nostres límits i ens podrem posar, en el futur, en perill
inconscientment.
Núria Alart aposta per un
desenvolupament emocional adequat. Per complir aquest objectiu és necessari
rebre una bona educació emocional, basada en competències emocionals. Les quals,
segons Rafael Bisquerra Alzina, són:
1. Consciència emocional.
2. Regulació de les emocions.
3. Autonomia personal.
4. Intel·ligència
interpersonal i habilitats socials.
5. Solució de conflictes,
habilitats de vida i benestar.
Un dels objectius és, com hem comentat, el
desenvolupament emocional; l’adquisició o perfeccionament de la intel·ligència emocional. Aquesta, segons en Mayer
i Salovey (1997:10) la defineixen com: “la
intel·ligència emocional inclou l’habilitat de percebre amb precisió, valorar i
expressar emocions; l’habilitat d’accedir i/o generar sentiments quan faciliten
pensaments; l’habilitat de comprendre l’emoció i el coneixement emocional, i l’habilitat
per regular les emocions per promoure creixement emocional i intel·lectual”.
També se’ns parla sobre la importància d’aprendre
i adquirir habilitats socials. Un dels principals promotors i afavoridors de
conductes prosocials són els centres educatius,
els quals haurien de treballar mà a mà amb les famílies. Per
treballar-les, la empatia i l’assertivitat són dos de les capacitats que més primerencament s’han
de treballar, a fi d’aportar a la societat persones assertives; persones que
sense ofendre opinen i defenen els seus punts de vista. Relacions personals que
no es veuen, per desgràcia, darrerament a la nostra societat, on a l’hora de
debatre o parlar obertament abunden més les desqualificacions i el passotisme (relacions
passives i agressives), i en menor grau el respecte a la diversitat d’opinions.
Segons la enciclopèdia.cat, entenem per:
[enseny i psic]
Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments
propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels
altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes
agressives.
|
[psic] Facultat de comprendre les emocions i els sentiments
externs per un procés d'identificació amb l'objecte, el grup o l'individu amb
el qual hom es relaciona.
|
En resum, el treball de les emocions és
una feina que es pot dur a terme a qualsevol edat, en espacial a infantil. És
una tasca de primer grau per formar persones actives, segures, que no tinguin
por a parlar, a expressar el que senten i que sàpiguen interpretar i comprendre a l’aliè.
Per la seva part, el mestre també ha de ser competent en aquest àmbit per la qual
cosa ha de rebre formació constant/periòdica. A la nostra societat actual de la
informació, les escoles haurien d’apostar més pel (bon) desenvolupament emocional
i social dels infants, i, conseqüentment de la societat en general, que no pas
en l’aprenentatge de dades i informació que poden trobar a les xarxes amb la
mateixa facilitat que les obliden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada