Objectiu: conèixer l'origen de les emocions.
Activitat:
Estudiar, comprendre i assimilar alguns aspectes clau del
vídeo visualitzat a classe i dels documents treballats.
Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint en compte els
aspectes següents:
1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el
que ja sabies?
L’afecció és una necessitat indispensable de tots els infants, aquesta es dóna al
menys amb una persona (normalment amb la mare). M’ha semblat interessant
l’experiment on els científics han demostrat que un infant pot reconèixer
l’expressió de la seva mare (si sent por, alegria, tristor...) a les 12
setmanes de vida, però no menys sorprenent és que les de la resta de dones
aproximadament una setmana desprès. En canvi, tarda molt més temps en
reconèixer les expressions del seu pare i en general les de la resta d’homes.
Es diu que els homes en general no expressem o demostrem els sentiments, però
és que fins i tot un bebè es dóna compte. Així que ara sí podem afirmar que en
general les dones saben expressar millor les emocions que no pas els homes.
El paper de la
mare pel correcte desenvolupament del vincle afectiu és, com ja he comentat,
imprescindible pel desenvolupament emocional del nadó. Només somriurà a
qui ell s’estima i amb qui es relaciona,
amb la persona amb la qual es sent segur i estimat. Aquest viatge emocional
comença i és més fort amb la mare (normalment).
Altre aspecte a
destacar és com afecta el temperament
propi (amb el que una persona neix) i
el caràcter dels altres (de les
persones que ens acompanyen) sobre com es desenvoluparà el nadó i, per tant,
com aprendrà a manifestar i enfrontar-se a les emocions. És a dir, que tots som
un producte fruit de la genètica i
de l’ambient, tots dos juguen els
papers més importants. Algunes persones estaran més definides per la seva
genètica (caràcter més impulsiu) mentre que d’altres ho estaran pel seu ambient
(caràcter més passiu), però aquests dos factors i com es conjuguin definiran el
nostre caràcter, la nostra personalitat.
2. Quins aspectes t’aporten nous coneixements?
M’ha agradat molt
com empren el terme vocabulari emocional fent referència a com els nadons
s’expressen i comuniquen amb la mare i l’entorn encara que no disposin de vocabulari basat en paraules. Els
diferents tipus de crits i plors són rebuts i interpretats perfectament per la
mare. Aquesta descodifica el so i sap si el nadó té gana, angoixa, son, no es
troba bé o si s’ha enfadat. És un llenguatge primitiu però molt funcional.
Les emocions es
converteixen, gràcies al vocabulari emocional, en el primer llenguatge de la infància. De fet, al vídeo es comenta que
als tres mesos els nadons ja saben expressar la alegria, la frustració, la ira
dins del que anomenen repertori únic de
les primeres emocions.
Alguns infants quan
es troben amb un conflicte cerquen consell a l’expressió facial dels seus
pares, aproximadament cap els 10 mesos. Es comprova així la gran influència que
tenen els pares sobre els seus fills ja des de la més primerenca infància i de
com poden afectar sobre el seu temperament.
3. Quins aspectes trobes que són susceptibles de
debat/discussió?
En general estic bastant d’acord amb les conclusions
esmentades al vídeo com a resultat dels experiments realitzats. Però, no hem
d’oblidar que els subjectes són infants amb edats compreses des dels pocs mesos
fins als tres o quatre. En alguns casos, es tracta d’estudis longitudinals. Per
tant, les respostes que donen els infants es poden interpretar de vegades
subjectivament.
Crec que la pregunta sobre si el caràcter pot variar amb
el temps és molt susceptible de debat. Queda clar que el temperament marcarà el
caràcter de l’infant i aquest afectarà la manera d’expressar-se d’aquest. Per
altra banda, són principalment els pares els qui en cas de poder-se fer, poden
modificar, suavitzar (en cas necessari) i adaptar el caràcter del seu fill al
món que envolta al nen.
Ara bé, ens podem
plantejar una sèrie de preguntes basades en la nostra pròpia experiència:
Poden els pares canviar/adaptar/suavitzar el caràcter
dels seus fills? (Parlem de nens sans que no precisen d’atenció mèdica).
Tenen la preparació, el temps i les ganes necessàries?
Si els fills són com els seus pares i aquests no han
canviat, com poden aconseguir que els seus fills si canviïn?
El vincle que creen els pares amb els seus fills és
suficient?
Quin és el període on es pot influir amb més efectivitat?
Per què canvia la resposta en funció de les relacions?
Podríem escriure més
preguntes i debatre-les totes perquè trobaríem moltes i variades
respostes. I no crec que poguéssim arribar a un consens general.
4. Quina funció compleixen les emocions morals?
Després de veure
el vídeo crec que la seva funció és la de fer conscient a l’infant de la seva
existència i de com es percebuda aquesta (i els seus actes) per la resta de
persones que l’envolten. Són emocions molt socials, perquè és la nostra
actitud, capacitats davant els altres el que ens produirà una o altra emoció
moral. Dins de les emocions morals es troben la vergonya, l’orgull, la rubor.
Apareixen juntament amb la autoconsciència (cap als dos anys aproximadament).
Només quan l’infant és conscient dels seus èxits apareixen les emocions
d’orgull i de vergonya.
6. Reflexió global del vídeo.
El vídeo m’ha agradat molt. Fa una introducció sobre les
emocions primàries dels infants i de com van desenvolupant-se a mesura que van
creixent. Al vídeo es realitzen una sèrie de proves per demostrar certes
teories sobre l’afecció, sobre el temperament innat dels petits, sobre si poden
reconèixer emocions dels altres, sobre els mecanismes emprats per reconduir la
frustració, de com reaccionen davant les mateixes situacions, el paper dels
pares, sobre les emocions morals,... Una sèrie de proves científiques que ens
mostren la dificultat dels investigadors per aconseguir dades útils a aquestes
edats.
El més destacable és l’evolució de les emocions, que
passen d’un vocabulari emocional, a les primeres emocions, es desenvolupen,
aprenen a manifestar-les, adquireixen habilitats per enfrontar-se a elles (com
a la por), apareix el llenguatge verbal el qual els ajuda a expressar millor
els sentiments, les emocions adquireixen més matisos fins que apareixen els
emocions morals juntament amb la autoconsciència.
El vídeo ens ajuda a entendre d’una manera més amena i
directa tot aquest procediment evolutiu, ens ajuda a adonar-nos de com afecten
les relacions i l‘ambient al caràcter dels infants (caràcter que s’està
desenvolupant), i per tant, de la importància que els actes i comportaments dels
adults que l’envolten tenen sobre ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada