La nena dels llumins

Classificació: Com la cançó d'inici d'en Marco.

He triat aquest vídeo perquè primerament és un vídeo que desperta les emocions, malauradament sobretot la tristor. Gràcies a la música que acompanya el vídeo podem sentir aquesta impotència, fins i tot ràbia, pel fet de veure una nena tota sola, a un entorn hivernal nevat, on cap adult  fa cas ni s’estranya de trobar una nena petita literalment sola. La nena ha de treballar per poder sortir endavant, venent llumins, però no té cap èxit en la seva tasca. No ven cap ni un. El dia s’acaba, fa fred i no té res. Només li queda somiar i esperar l’arribada d’un altre dia. Als seus somnis veiem que la nena desitja tenir una família, al menys una mare amb la qual poder establir vincles afectius, tan necessaris per poder sobreviure i desenvolupar-nos per poder optar a tenir una vida plena. Per saber com acaba, millor mireu el vídeo.

També és un vídeo que tracta de manera directa el maltractament infantil. Se’ns presenta una nena tota sola a la societat, sense cap adult que la pugui protegir i satisfer les seves necessitats bàsiques. Una nena que sembla no existir per a la societat on viu, que és invisible. Quina mena de ciutadana adulta es podria esperar d’una nena que mai s’ha sentit estimada, que ha tingut que fer feina des de ben petita i que no ha pogut gaudir de la seva infantesa?. Que ha hagut d’aprendre a relacionar-se amb els iguals i amb els adults des d’una perspectiva comercial? Sense sentir-se escoltada, ni reconeguda. Sense tenir cap persona a on dirigir-se quan necessiti parlar de les seves emocions, dels seus interessos i somnis. Aquesta pobre nena viu a una societat malalta, preocupada més per l’interès individual que no pas en el col·lectiu, on les vides de les persones ni tan sols tenen preu, directament no importen.