Reflexió final

I per acabar...una reflexió final como no podia ser d’altra manera. La veritat és que sembla que fa molt poc quan vaig començar amb aquesta assignatura. Tinc la sensació que el temps ha passat massa ràpid. Just ara que començava a interioritzar-ho tot: el procés d’acomodació i assimilació ha arribat, a la fi!

Al febrer, la veritat és que em sentia molt expectant. Al 2011 no vaig poder cursar-la per temes laborals i enguany sí que podria dedicar part del (poc) temps de que disposo a aprendre i a reflexionar sobre certs temes, que per altra banda, m’he adonat que els tenim un poc infravalorats. Començant per jo, bé, concretem, l’antic jo.

Ja a la presentació vaig comentar que tenia una percepció d’una societat que promou l’egoisme i la competitivitat. Aquest pensament encara ho mantinc. Però, al menys som conscient que sí podem incidir sobre aquesta, posant un petit gra de sorra, molt poc a poc sí, però el canvi arribarà.

Us podeu preguntar com he arribat a aquesta conclusió. Bé, us ho explicaré:

Abans de començar aquest “desenvolupament i educació emocional” no tenia molt clar com funcionaven i afectaven els estats emocionals a les persones, perquè algunes persones són tan emocionals i d’altres, pel contrari, semblen no tenir cor. Pensava que perquè sembla que per algunes persones és més fàcil deixar-se emportar per la corrent, que lluitar per millorar la seva situació (laboral, social, econòmica), i la de la seva família. La premissa és bàsica, però he descobert que no és gens fàcil. I en aquest punt, com a molts altres, el paper dels mestres és fonamental.

Al llarg del curs, he despertat, les emocions, allò que per molts d’homes (sobretot) sembla un tema tabú, poden arribar a controlar la nostra vida. Quin descobriment! I a determinats sectors ni es parla, per tant, no es tracta acuradament! Bé, amb controlar m’estic referint a modelar i determinar el nostre caràcter; a ser més o menys impulsiu, fet que condiciona a la seva vegada, a la forma d’establir relacions (vincles) amb la resta de persones. En aquest tema, nosaltres, futurs mestres i l’escola com a institució tenim molt a dir: hem d’afavorir i apostar per una bona educació emocional: desenvolupament d’habilitats i competències emocionals i de la pròpia intel·ligència emocional. Per tenir èxit, ens hem de recolzar amb les famílies i, aquestes amb l’escola i els mestres. Cap de les dos figures ha de tenir por a demanar ajuda, consell o simplement opinar sobre el que pensa i observa que està passant amb el seu fill i al voltant d’aquest. En cas contrari, sinó hi ha aquest suport recíproc necessari, les possibilitats d’èxit disminueixen molt.

A part de les emocions, un terme que ja forma part de la meva consciència crítica, és el de resiliència. Quan em demanava perquè algunes persones no lluiten més, ho feia des d’un punt de vista objectiu, sense tenir en compte variables tan importants a les vides de les persones com: l’educació rebuda, la infància viscuda, l’educació emocional, els vincles afectius (si han tingut o no, i de quina manera) i altres condicionants que determinen la nostra conducta. Poc a poc, he descobert que jo, personalment, soc una persona molt resilient (fins ara), o que tinc molta capacitat de resiliència. I com tantes altres coses a la vida, quan tenim una cosa, pensem que la resta també ho té. I no és veritat. Aquest ha set per jo el major descobriment d’aquesta assignatura. Si ja la vida és difícil, la situació actual empitjora per moments, i a més, els infants tenen la mala sort de no néixer i créixer en un entorn no adequat a les seves necessitats, estan venuts...Com podem ajudar-los? Crec que fomentant la capacitat de resiliència, ja que ens ajuda a tots. No només per les situacions extremes, en els pitjors escenaris (que també), sinó que sobretot, a tots els nivells. Ja que la intensitat amb la qual un fet ens afecta depèn molt de la persona, és una mesura molt subjectiva. La resiliència ens ajuda a mirar cap endavant, a tenir esperança, a veure, a cercar i a trobar una sortida.


Així doncs, emocions, resiliència, família i escola han d’anar sempre de la mà. Realment, ha set un aprenentatge molt positiu, per la possibilitat d’aplicació real i directa dels coneixements i els seus efectes, que ens milloren com a persones. Només amb millors persones, podem aconseguir una societat millor.

http://tinyurl.com/7xv8bbq

Per acabar, i mirant al futur, queda clar que això només ha estat una passa al davant, un primer contacte que m’ha ajudat a descobrir un nou món, ara falta aprofundir dins d’aquest  desenvolupament i educació socioemocional. Durant l’assignatura hem treballat molt de referents, contem amb una bona base que s’ha d’expandir. Personalment, aquest estiu penso fer una recerca sobre els treballs d’en Jorge Barudy i d’en Boris Cyrulnik, així com llegir el bestseller d’en Goleman (sobre intel·ligència emocional). No es tracta de convertir-nos en experts de la matèria en quatre dies, som de la opinió de traçar un camí, i a poc a poc (més o menys depenent de la situació) seguir caminant, sense aturar-me.