La cançó ens presenta
en Paff, un drac màgic que vivia al fons del mar, però que sols s’avorria molt
i sortia a jugar. Va conèixer a un nen, es van fer amics i varen compartir
moltes coses i moments junts. Però, els dracs viuen per sempre i els nens
creixen, així que un dia el nen va partir sol. El drac es va quedar sol i molt
trist. Se’n va tornar al fons del mar.
Amb aquesta cançó, que trobo molt trista, podem fer
reflexionar als nens sobre els següents aspectes:
No podem viure aïllats, som animals socials, per tant, hem de
viure i compartir espais i moments amb altres persones, podem gaudir de la
companyia.
El nen troba en el drac (adult) una figura de referència, de
guia, li dóna seguretat, afecte, companyia i a la vegada acompanya. S’enfronten
a situacions difícils (pirates), però al final surten endavant (resiliència).
Al final el nen creix, fet que implica la necessitat de
descobrir món, tornar-se més autònom, d’establir nous vincles i de canviar la
dependència de la relació.
Personalment, es podria suavitzar la cançó indicant que el nen
de tant en tant visita al seu amic Paff. D’aquesta manera, els nens podrien veure
que els vincles afectius forts resisteixen al temps si els cuidem.
És una bona cançó per treballar i fer reflexionar sobre les
emocions i els vincles. Al llarg de la cançó, es presenten dos personatges que es troben sols. Es coneixen i des de aquell moment són més feliços (viuen en companyia, en societat); ja no estan sols i poden compartir experiències. Per arribar a aquell punt, han hagut de trobar-se i de crear aquella relació tan especial (vincles afectius), malauradament al final de la cançó descobrim que també es poden trencar, i quin impacte tenen sobre les persones. No obstant, és una altra pasa en el creixement humà. És inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada