La resiliència, un terme que totes les persones hauríen de conèixer i tenir molt present:
Segons la Real Academia de la Lengua Española (R.A.E.):
Segons la Real Academia de la Lengua Española (R.A.E.):
resiliencia.
Segons la Enciclopèdia Catalana:
resiliència
[enseny i psic] Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
|
“En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l'equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d'adaptació que els permeten suportar-les i superar-les. Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l'estrès. Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte. A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent (hardiness) aplicada al mateix fenomen. Se li reconeixen els components de sentit de compromís, control dels esdeveniments i repte. I es posa de manifest la importància de l'ajuda i acceptació social, l'afectivitat, l'autoestima i el sentit de l'humor.”
La resiliència o la capacitat per adquirir-la és un dels
objectius que tot mestre ha de tenir sempre present en el dia a dia. Qualsevol
nen pot estar sofrint maltractament, pot sofrir mancança de confiança en sí
mateix, o una autoimatge negativa.
A la nostra professió, entre d’altres cent tasques, hem de proveir,
injectar als nens de positivisme, hem d’aconseguir que el facin seu, com una
part del seu caràcter, que no tinguin por a enfrontar-se a les difícils situacions
que la vida ens presenta i aprendre a sortir endavant.
Per això, és tan important establir vincles afectius amb els
infants, proporcionar un clima de seguretat, ensenyar que tots cometem errors i
que aquests formen part de la vida. Que a cap persona li agraden els problemes,
però que formen part de la vida i que, per tant, és millor estar preparat per
afrontar-los.
Els infants han d’aprendre a agafar distància de les coses per
poder descobrir altres solucions, sempre hi ha, però potser estan tan prop del problema que les branques
no els permeten veure el bosc sencer. Han de sortir de vegades de l’egocentrisme
que ens caracteritza i concentrar-nos més en trobar una solució i no tant en el
problema en sí.
Un altre factor que hem de treballar és la perseverança, la
capacitat de treballar fins que aconseguim el que ens hem proposat, sense
rendir-nos. Els nens han de comprovar que amb esforç i constància els resultats
arriben, i de pas, milloren la seva autoestima i confiança.
La resiliència no és un terme baladí, aquesta capacitat per
adquirir-la és un dels objectius que tot mestre ha de tenir sempre present en
el dia a dia. Qualsevol nen pot estar sofrint maltractament, pot sofrir
mancança de confiança en sí mateix, o una autoimatge negativa. I, treballant-la
podem ajudar als infants a saber sortir endavant.
Sobre la resiliència:
“son aquellos (niños) que se doblan, pero que no se parten.”
Alicia Banderas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada