Educació emocional

Núria Alart presenta un recull d’informació sobre el Tema 1: Emocions.E Emocional Tutoria I Teatre

 

View more presentations from Nuria Alart

Al principi l’autora ens parla de les emocions des de diferents dimensions: neurofisiològica, comportamental i cognitiva. També es classifiquen les emocions en positives i negatives, però com ja hem tractat a classe, les negatives (por, ira, tristesa) ho són més per percepció social que per sí mateixes. Personalment no crec que siguin negatives, tenen la seva funció i són necessàries tant per la supervivència com pel nostre propi desenvolupament. Si sofrim mancança (puntual) de por, ira o tristesa, potser no podem conèixer els nostres límits i ens podrem posar, en el futur, en perill inconscientment.

Núria Alart aposta per un desenvolupament emocional adequat. Per complir aquest objectiu és necessari rebre una bona educació emocional, basada en competències emocionals. Les quals, segons Rafael Bisquerra Alzina, són:

          1.    Consciència emocional.

          2.    Regulació de les emocions.

          3.    Autonomia personal.

          4.    Intel·ligència interpersonal i habilitats socials.

          5.    Solució de conflictes, habilitats de vida i benestar.

Un dels objectius és, com hem comentat, el desenvolupament emocional; l’adquisició o perfeccionament de la intel·ligència emocional. Aquesta, segons en Mayer i Salovey (1997:10) la defineixen com: “la intel·ligència emocional inclou l’habilitat de percebre amb precisió, valorar i expressar emocions; l’habilitat d’accedir i/o generar sentiments quan faciliten pensaments; l’habilitat de comprendre l’emoció i el coneixement emocional, i l’habilitat per regular les emocions per promoure creixement emocional i intel·lectual”.

També se’ns parla sobre la importància d’aprendre i adquirir habilitats socials. Un dels principals promotors i afavoridors de conductes prosocials són els centres educatius,  els quals haurien de treballar mà a mà amb les famílies. Per treballar-les, la empatia i l’assertivitat són dos de les capacitats que més primerencament s’han de treballar, a fi d’aportar a la societat persones assertives; persones que sense ofendre opinen i defenen els seus punts de vista. Relacions personals que no es veuen, per desgràcia, darrerament a la nostra societat, on a l’hora de debatre o parlar obertament abunden més les desqualificacions i el passotisme (relacions passives i agressives), i en menor grau el respecte a la diversitat d’opinions.

Segons la enciclopèdia.cat, entenem per:

Assertivitat: [enseny i psic] Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives.

Empatia: [psic] Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, el grup o l'individu amb el qual hom es relaciona.

En resum, el treball de les emocions és una feina que es pot dur a terme a qualsevol edat, en espacial a infantil. És una tasca de primer grau per formar persones actives, segures, que no tinguin por a parlar, a expressar el que senten  i que sàpiguen interpretar i comprendre a l’aliè. Per la seva part, el mestre també ha de ser competent en aquest àmbit per la qual cosa ha de rebre formació constant/periòdica. A la nostra societat actual de la informació, les escoles haurien d’apostar més pel (bon) desenvolupament emocional i social dels infants, i, conseqüentment de la societat en general, que no pas en l’aprenentatge de dades i informació que poden trobar a les xarxes amb la mateixa facilitat que les obliden.