Ens hauríem de fer algunes...
El període d’adaptació és un moment crucial a la vida dels infants perquè
arriba el moment d’allunyar-se de les seves persones de referència, d’aquelles
amb les que el vincle afectiu és molt fort. L’infant pot sentir una sensació
d’abandonament, fet que li provocarà ansietat en major o menor grau depenent
del caràcter d’aquest. Aquesta ansietat originada per no saber el que passa, per
no saber perquè el priven del contacte amb els seus pares, si no es regula
adequadament, podria generar en l’infant
por cap a l’escola juntament amb una sensació d’inseguretat, la qual cosa no
ajuda positivament al desenvolupament de la seva identitat.
És per aquesta raó, el desenvolupament de la seva pròpia identitat, que és
tan necessari invertir tot el temps que els infants diferents requereixin. No són iguals: Són físicament diferents,
tenen ritmes d’aprenentatge diferents, provenen d’àmbits familiars i socials
diferents, per tant, precisen d’un temps d’adaptació diferent.
Sobre si en aquest període es poden establir regles de funcionament,
enteses com a pautes comunes suposo que sí. De fet, l’any passat vàrem veure el
procés que duien a terme a una escola de Menorca, a la qual aquest període
durava fins a dos setmanes. Alguns infants s’adaptaven en un parell de dies
mentre que d’altres precisaven d’un poc més. S’establien rutines; els primers
dies els pares seien a una sala, que hi havia al costat de l’aula d’infantil,
juntament amb els infants i poc a poc, a mesura que es sentien segurs, els
petits s’anaven allunyant progressivament dels pares per descobrir el nou món
que els esperava a tan sols unes poques passes d’allà on era. Quan els nens
estant dins de l’aula no trobaven a faltar als pares, els primers dies romanien
uns minuts i tornaven amb els pares o es giraven per comprovar que els pares eren
allà, el procés havia conclòs.
El que no podem fer mai serà accelerar el procés, obligar als infants a fer
coses per les quals encara no estan preparats, el període d’adaptació, com ja
hem comentat, és molt important i molt delicat pels infants. A nivell emocional
pot crear pors irracionals que es poden manifestar al llarg de la vida. S’ha de
respectar el ritme de cada nen, al final tots arriben, no hi ha cap motiu per
angoixar-los i fer-los patir simplement perquè els adults, i gràcies a la societat
de la immediatesa a la qual vivim, vulguem acabar el més prest possible per
passar a la següent fase. Aquest període no depèn de nosaltres, sinó d’aquell
infant, d’aquella personeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada