Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que
fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés
del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que
considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que,
encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia
còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que
les coses anessin com estaven programades.
És una situació
curiosa, ja que no recordo que cap company/a o professor s’hagués o ens hagués
plantejat aquesta qüestió. El text versa sobre la por que sent la mestra per no
respectar el temps que personalment s’havia marcat. Però, no es tracta de
respectar el temps real que ha necessitat l’infant per adaptar-se a la nova
situació, sinó de respectar el temps cronològic estipulat per algú
(possiblement la mestra).
La mestra sembla no acceptar
la individualitat dels infants, la seva diversitat, més bé tracta tot el procés
com si fos una recepta de cuina: El període d’adaptació és de 10 dies. Ni un més
ni un menys:
Com que no tenim
moltes més dades, com els anys d’experiència de la mestra, a més de pensar que
la mestra no respecta el temps personal d’adaptació de cada infant, també es podria
tractar d’un cas d’inseguretat per part de la mestra degut a la seva inexperiència.
Si es tracta de la primera vegada que ha de supervisar aquest període d’adaptació,
possiblement tindrà molts referents teòrics però molt pocs pràctics, reals. Per
tant, en aquest cas seria comprensible que la mestra manifestés aquesta por. No
obstant això, no hauria de deixar que la por guiés els seus actes i la seva forma
d’actuar. Sempre s’han de prendre les decisions que siguin més afavoridores pels
infants, per tant, si l’infant ja s’ha adaptat, la mestra no hauria de ser la
persona que frena el seu desenvolupament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada