Aquest vídeo representa molt bé la
necessitat de crear relacions i lligams afectius entre els fills i els seus
pares (entre tots el components familiars realment) mitjançant la conversa. Una
família no és un conjunt de persones vivint sota el mateix sostre. Les famílies
es creen i s’han de mantenir. Els infants necessiten un guia, sentir-se
estimats, reconeguts, necessiten poder reflectir-se en el seu/s adult/s de
confiança, necessiten estimulació per
poder anar cada vegada més enllà, per no aturar-se al seu desenvolupament.
Tot això només es pot aconseguir d’una
manera: parlant. Sense paraula no hi ha
relació entre persones, i sense relacions els éssers humans no poden subsistir.
No podem viure sols, no podem créixer sense ajuda, som sers socials, per tant, necessitem
relacionar-los. El llenguatge gestual no és suficient, per enriquir i millorar
les nostres relacions hem de parlar, i conseqüentment escoltar.
Aquesta acció de parlar i escoltar
és especialment delicada quan tractem amb infants, ja que els petits són molt
més delicats i vulnerables davant la manca d’estimulació (la qual s’aconsegueix
parlant, conversant), a la manca d’escolta i d’ajuda davant els problemes que
pugui tenir.
Sinó dediquem temps per parlar amb
els infants, per demanar-los pels seus interessos, pel seu estat emocional, per
les seves vivències... Quan necessitin demanar
suport, reforç, col·laboració o auxili, com ho faran si mai han estat escoltats?
Potser només trobin un camí per cridar l’atenció, recórrer a la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada