"Cada niño llega al mundo con un carácter propio, pero el temperamento no es un destino. La forma en que un adulto compasivo ayuda a un niño a superar los momentos difíciles le enseña a enfrentarse a las dificultades."

Documental Baby Human, minuto 47.

"A lo largo del viaje dan y reciben amor. El sentimiento más importante de todos."

Documental  Baby Human, minuto 48.

Activitat 5

Vídeo de la sèrie “Huma Baby”. Volum 4 – Sentir:

Objectiu: conèixer l'origen de les emocions.

Activitat:

Estudiar, comprendre i assimilar alguns aspectes clau del vídeo visualitzat a classe i dels documents treballats.

Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint  en compte els aspectes següents:

1.  Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

  L’afecció és una necessitat indispensable de tots els infants, aquesta es dóna al menys amb una persona (normalment amb la mare). M’ha semblat interessant l’experiment on els científics han demostrat que un infant pot reconèixer l’expressió de la seva mare (si sent por, alegria, tristor...) a les 12 setmanes de vida, però no menys sorprenent és que les de la resta de dones aproximadament una setmana desprès. En canvi, tarda molt més temps en reconèixer les expressions del seu pare i en general les de la resta d’homes. Es diu que els homes en general no expressem o demostrem els sentiments, però és que fins i tot un bebè es dóna compte. Així que ara sí podem afirmar que en general les dones saben expressar millor les emocions que no pas els homes.

  El paper de la mare pel correcte desenvolupament del vincle afectiu és, com ja he comentat, imprescindible pel desenvolupament emocional del nadó. Només somriurà a qui  ell s’estima i amb qui es relaciona, amb la persona amb la qual es sent segur i estimat. Aquest viatge emocional comença i és més fort amb la mare (normalment).

  Altre aspecte a destacar és com afecta el temperament propi (amb el que una persona neix) i el caràcter dels altres (de les persones que ens acompanyen) sobre com es desenvoluparà el nadó i, per tant, com aprendrà a manifestar i enfrontar-se a les emocions. És a dir, que tots som un producte fruit de la genètica i de l’ambient, tots dos juguen els papers més importants. Algunes persones estaran més definides per la seva genètica (caràcter més impulsiu) mentre que d’altres ho estaran pel seu ambient (caràcter més passiu), però aquests dos factors i com es conjuguin definiran el nostre caràcter, la nostra personalitat.

2.  Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

  M’ha agradat molt com empren el terme vocabulari emocional fent referència a com els nadons s’expressen i comuniquen amb la mare i l’entorn encara que no disposin  de vocabulari basat en paraules. Els diferents tipus de crits i plors són rebuts i interpretats perfectament per la mare. Aquesta descodifica el so i sap si el nadó té gana, angoixa, son, no es troba bé o si s’ha enfadat. És un llenguatge primitiu però molt funcional.

  Les emocions es converteixen, gràcies al vocabulari emocional, en el primer llenguatge de la infància. De fet, al vídeo es comenta que als tres mesos els nadons ja saben expressar la alegria, la frustració, la ira dins del que anomenen repertori únic de les primeres emocions.

  Alguns infants quan es troben amb un conflicte cerquen consell a l’expressió facial dels seus pares, aproximadament cap els 10 mesos. Es comprova així la gran influència que tenen els pares sobre els seus fills ja des de la més primerenca infància i de com poden afectar sobre el seu temperament.

3.  Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió?

 

En general estic bastant d’acord amb les conclusions esmentades al vídeo com a resultat dels experiments realitzats. Però, no hem d’oblidar que els subjectes són infants amb edats compreses des dels pocs mesos fins als tres o quatre. En alguns casos, es tracta d’estudis longitudinals. Per tant, les respostes que donen els infants es poden interpretar de vegades subjectivament.

Crec que la pregunta sobre si el caràcter pot variar amb el temps és molt susceptible de debat. Queda clar que el temperament marcarà el caràcter de l’infant i aquest afectarà la manera d’expressar-se d’aquest. Per altra banda, són principalment els pares els qui en cas de poder-se fer, poden modificar, suavitzar (en cas necessari) i adaptar el caràcter del seu fill al món que envolta al nen.

  Ara bé, ens podem plantejar una sèrie de preguntes basades en la nostra pròpia experiència:

Poden els pares canviar/adaptar/suavitzar el caràcter dels seus fills? (Parlem de nens sans que no precisen d’atenció mèdica).

Tenen la preparació, el temps i les ganes necessàries?

Si els fills són com els seus pares i aquests no han canviat, com poden aconseguir que els seus fills si canviïn?

El vincle que creen els pares amb els seus fills és suficient?

Quin és el període on es pot influir amb més efectivitat?

Per què canvia la resposta en funció de les relacions?

Podríem escriure més  preguntes i debatre-les totes perquè trobaríem moltes i variades respostes. I no crec que poguéssim arribar a un consens general.

4.  Quina funció compleixen les emocions morals?

 Després de veure el vídeo crec que la seva funció és la de fer conscient a l’infant de la seva existència i de com es percebuda aquesta (i els seus actes) per la resta de persones que l’envolten. Són emocions molt socials, perquè és la nostra actitud, capacitats davant els altres el que ens produirà una o altra emoció moral. Dins de les emocions morals es troben la vergonya, l’orgull, la rubor. Apareixen juntament amb la autoconsciència (cap als dos anys aproximadament). Només quan l’infant és conscient dels seus èxits apareixen les emocions d’orgull i de vergonya.

 

6.  Reflexió global del vídeo.

El vídeo m’ha agradat molt. Fa una introducció sobre les emocions primàries dels infants i de com van desenvolupant-se a mesura que van creixent. Al vídeo es realitzen una sèrie de proves per demostrar certes teories sobre l’afecció, sobre el temperament innat dels petits, sobre si poden reconèixer emocions dels altres, sobre els mecanismes emprats per reconduir la frustració, de com reaccionen davant les mateixes situacions, el paper dels pares, sobre les emocions morals,... Una sèrie de proves científiques que ens mostren la dificultat dels investigadors per aconseguir dades útils a aquestes edats.

El més destacable és l’evolució de les emocions, que passen d’un vocabulari emocional, a les primeres emocions, es desenvolupen, aprenen a manifestar-les, adquireixen habilitats per enfrontar-se a elles (com a la por), apareix el llenguatge verbal el qual els ajuda a expressar millor els sentiments, les emocions adquireixen més matisos fins que apareixen els emocions morals juntament amb la autoconsciència.

El vídeo ens ajuda a entendre d’una manera més amena i directa tot aquest procediment evolutiu, ens ajuda a adonar-nos de com afecten les relacions i l‘ambient al caràcter dels infants (caràcter que s’està desenvolupant), i per tant, de la importància que els actes i comportaments dels adults que l’envolten tenen sobre ell.

Podeu trobar els 6 capítols de la sèrie Baby Human aquí.

La nena dels llumins

Classificació: Com la cançó d'inici d'en Marco.

He triat aquest vídeo perquè primerament és un vídeo que desperta les emocions, malauradament sobretot la tristor. Gràcies a la música que acompanya el vídeo podem sentir aquesta impotència, fins i tot ràbia, pel fet de veure una nena tota sola, a un entorn hivernal nevat, on cap adult  fa cas ni s’estranya de trobar una nena petita literalment sola. La nena ha de treballar per poder sortir endavant, venent llumins, però no té cap èxit en la seva tasca. No ven cap ni un. El dia s’acaba, fa fred i no té res. Només li queda somiar i esperar l’arribada d’un altre dia. Als seus somnis veiem que la nena desitja tenir una família, al menys una mare amb la qual poder establir vincles afectius, tan necessaris per poder sobreviure i desenvolupar-nos per poder optar a tenir una vida plena. Per saber com acaba, millor mireu el vídeo.

També és un vídeo que tracta de manera directa el maltractament infantil. Se’ns presenta una nena tota sola a la societat, sense cap adult que la pugui protegir i satisfer les seves necessitats bàsiques. Una nena que sembla no existir per a la societat on viu, que és invisible. Quina mena de ciutadana adulta es podria esperar d’una nena que mai s’ha sentit estimada, que ha tingut que fer feina des de ben petita i que no ha pogut gaudir de la seva infantesa?. Que ha hagut d’aprendre a relacionar-se amb els iguals i amb els adults des d’una perspectiva comercial? Sense sentir-se escoltada, ni reconeguda. Sense tenir cap persona a on dirigir-se quan necessiti parlar de les seves emocions, dels seus interessos i somnis. Aquesta pobre nena viu a una societat malalta, preocupada més per l’interès individual que no pas en el col·lectiu, on les vides de les persones ni tan sols tenen preu, directament no importen.

Activitat 4

En el capítol de l’alquímia de les emocions, trobaràs al final de cadascuna d’elles uns quadres que parlen de les estratègies educatives. Selecciona aquelles frases que consideris més significatives per a tu, no agafis més de tres. Reflexiona sobre elles i explica perquè les has triat.

Emoció: Amor.

http://www.consultorioemocional.org/Php/amor-identidad-p-751.html?osCsid=domb5c7n26dk7kl6a27r4rab95

"Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico."

Penso que no podem crèixer armònicament de manera aïllada. El contacte amb els altres i el major o menor grau de socialització que tinguem influirà molt en el desenvolupament i  en la manera de viure i entendre la vida. No veig possible tenir una bona salut mental si no ens relacionem positivament. Som éssers socials, però també hem de ser positius. Quan estimem estem entregant una part de nosaltres i, a més, ens fa sentir bé. Per tant, establir vincles afectius no pot se dolent, si no més bé tot el contrari no podem viure sense ells.

"Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo."

Quan et sents reconegut, quan et sents estimat és molt més fàcil que puguis estimar-te. El reconeixement extern ens aporta vitalitat, alegria, ens fa sentir més positius i capaços d'enfrontar-nos al dia a dia. Per altra banda, no penso que haguem de basar el nostre equilibri emocional en els elogis i mostres d'estima dels altres. Hem de posar molt de la nostra part. Ens hem d'estimar i estimar als altres sense esperar res a canvi (favors, reconeixements,...).

Emoció: Por.

http://cuidadoinfantil.net/mi-hijo-tiene-miedo-a-los-perros.html

"Debemos convivir con el miedo y no negarlo".

Ja a la lectura ens confirmen que la por la por i el terror són emocions innates, per tant, per què s'han de'evitar? Si ja els nostres gens el duem incorporat, serà per alguna raó. És tracta més bé d'un problema cultural, referit als extrems. Tenir por a segons quins incidents o situacions es pot considerar normal i humà. Ara bé, el que no està ben vist és aquella conducta que mostra una por constant a situacions quotidianes, que podríem tildar d'injustificades i que clarament poden afectar al desenvolupament diari d'aquella persona. Per temes culturals, també hem de diferenciar entre el grau de por que pot manifestar una dona a un home. En el cas de la dona està molt més acceptat i es percep com una emoció normal, mentre que en el cas de l'home es percep com una feblesa i en els casos més masclistes com una emoció femenina que no han de tenir els homens. Aquest pensament és un problema.

"Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita el grandes fracasos."

Hi ha persones que corren massa riscos, altres a qui els agrada el risc però són cautelosos i després trobem als més conservadors, els quals normalment pensen que si una cosa funciona no s'ha de canviar. En segons quins contextos aquesta afirmació podria servir, però a la mateixa vegada, aquest pensament atura el desenvolupament i l'avanç de la societat. Perque tot es pot millorar.

Hem de tenir por, saber-la reconèixer i donar-li el paper que li pertoca, ajustat a les diferents situacions. Si haguèssim set més prudents segurament la bombolla immobiliària no s'hauria creat i per tant no hauria esclatat i ara segurament estaríem millor. Per tant, la meva postura és clara, hem de ser prudents però a la vegada arriscar una mica, sinó caminem, no farem camí. 

Emoció: Ràbia, ira, enuig, fúria.

http://www.cinemanet.com.ar/la-rabia/

"Acabar concediendo lo que quieren equivale  a perpetuar la rabia y la insatisfacción".

Quan un nen o un adult està furiós normalment ja no es pot fer endarrera. El que hem de fer i explicar és aprendre a controlar aquesta ràbia, a reconduir-la. Cap tipus d'agressió està permesa, ni física, ni verbal ni d'altres. Tampoc hem de donar la resposta que la persona amb ira espera, ja que es pot acostumar a repetir aquesta conducta per aconseguir allò que desitja. Hem de poder parlar, una vegada estem calmats, dels motius pels quals aquesta persona ha patit ira, de com s'ha sentit i de que podem fer disminuir els efectes negatius que crear al seu ambient. No hem d'intentar anular la ira ni la seva manisfetació, hem de saber canalitzar-a  i expresar-la sense fer cap mal a ningú.

Emoció: Tristor, malenconia, nostàlgia.

http://eyeofthetigeer.blogspot.com.es/

"Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza."

La manifestació d'aquesta emoció no es percep d'una manera tan negativa com potser la por, però sí és cert que vivim a una societat on el temps és  el més molt important, i per tant, hem de dedicar a la tristor el temps just, això es tradueix en el menys possible. Sembla que hem d'evitar estar tristos i quan ho estam, tothom s'empenya en què sortim l'abans possible d'aquesta situació. Quan un està trist, l'ajuda i la companyia dels amics i familiars és de molta ajuda, però la persona trista necessita el seu temps personal (diferent per a cada persona) per poder ensortir-se'n ella mateixa. Per tant, la tristor ha de ser acceptada i respectada. Podem oferir ajuda, però no podem obligar a ningú a ser feliç o a renunciar a estar trist (sobretot quan hi ha una causa justificada com la mort d'un familiar).

"Preguntarnos qué nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los  momentos difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes aunque sean duros."

Em sembla increïble que els éssers humans puguem aprendre de qualsevol situació. Quan estem tristos, és un bon moment per reflexionar i parlar amb el nostre jo interior. És un bon moment per recordar a persones, per avaluar les nostres conductes, les conductes dels altres, les relacions, fins i tot per meditar el que portem dins, com és la nostra persona objectivament (si és què ho podem ser amb nosaltres mateixos), com la mostrem, què podem millorar o com ens sentim i fem sentir als altres.

Emoció: Alegria.

http://abraelazuldelcielo.blogspot.com.es/2011/08/la-alegria.html

"Procurar repartir un soplo de alegría en nuesto entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable."

Crec que aquesta afirmació és una veritat com una catedral. A nivell  laboral és on millor es pot demostrar; quan hi ha alegria el grup treballa millor, les persones es senten millor, són més positius i normalment rendeixen més. En canvi, si hi ha (que sempre hi ha) algun company furiós amb la vida i a més té influència, el que farà es crear un ambient negatiu, carregat, facilitador d'emocions negatives on les persones no seran felices contagiant-se aquesta pena,ràbia entre ells i als clients.

"Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría , se sobrellevan mejor."

Continuant amb l'afirmació anterior, hem de fer veure als nens que sempre hi ha una solució (exceptuant la mort, clar). Per tant, hem de ser positius per poder trobar aquest camí que per moments no podem albirar. De vegades podrem trobar-lo sense ajuda, d'altres haurem de demanar-ne, però sempre ens sortirem.

Hem de transmetre positivisme als més petits i al nostre entorn, per poder gaudir de la vida, només tenim una i no podem malgastar-la amb problemes havent sempre solucions.

"Procurar repartir un soplo de alegría en nuesto entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable."

Crec que aquesta afirmació és una veritat com una catedral. A nivell  laboral és on millor es pot demostrar; quan hi ha alegria el grup treballa millor, les persones es senten millor, són més positius i normalment rendeixen més. En canvi, si hi ha (que sempre hi ha) algun company furiós amb la vida i a més té influència, el que farà es crear un ambient negatiu, carregat, facilitador d'emocions negatives on les persones no seran felices contagiant-se aquesta pena,ràbia entre ells i als clients.

"Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría , se sobrellevan mejor."

Continuant amb l'afirmació anterior, hem de fer veure als nens que sempre hi ha una solució (exceptuant la mort, clar). Per tant, hem de ser positius per poder trobar aquest camí que per moments no podem albirar. De vegades podrem trobar-lo sense ajuda, d'altres haurem de demanar-ne, però sempre ens sortirem.

Hem de transmetre positivisme als més petits i al nostre entorn, per poder gaudir de la vida, només tenim una i no podem malgastar-la amb problemes havent sempre solucions.

Activitat 3

Cerca i proposa una definició d'emoció. Reflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

Emoció: Del Llatí emotio que significa moviment o impuls.

Estat afectiu temporal (normalment curt) que provoca una reacció psicològica, fisiològica i conductual que ens ajuda a comprendre el que sentim al nostre interior, a comprendre el medi que ens envolta i a adaptar-nos a aquest.

La veritat és que la paraula emoció és un poc difícil de definir. No només fa referència al que sentim, sinó que també té a veure amb la relació que establim amb el medi. És tracta d'una reacció front al medi que provoca una resposta conductual (apresa o innata). Vull dir, la experiència també juga un paper important, així com les diferents cultures. 

A nivell psicològic les emocions afecten l'atenció, canvien les conductes i activen xarxes concretes de la memòria. 

A nivell fisiològic poden provocar sudoració, augment del ritme cardíac i de la respiració,  tremolors...

A nivell conductuals es manifesten sobretot amb la comunicació no verbal: accions, gestos, expressions...També amb la veu.

Per tant, les emocions són reaccions que afecten a la pràctica totalitat del nostre ésser. Si deixem que ens governin les "dolentes" (tristor en excés, ira i por) poden afectar a la nostra salut arribant a convertir-se en malaties greus. De la mateixa manera, les bones (alegria, estima, sorpresa) ens podríen donar també una visió errònia de l'entorn (massa positiva). Per tant, hem de desenvolupar una bona intel·ligència emocional.

Per ajudar a comprendre la funció adaptativa podem relacionar les emocions bàsiques amb la seva possible funció adaptativa:

Desprès de parlar un poc sobre les emocions podem aprofitar per introduir un concepte que està molt relacionat amb aquestes: la Intel·ligència Emocional. Es podria definir com la capacitat per reconèixer les emocions pròpies i les d'aquelles persones que l'envolten, així com la capacitat d'empatitzar amb elles.

Webs consultades:

www.wikipedia.es

www.wordreference.com

www.rae.es

www.psicoactiva.com

Activitat 2

Quines són per tu les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l'espècie. Identifica-les i intenta definir-les.

La veritat és que mai m'ho havia plantejat tant directament, i si l'havia fet fa massa temps perquè no ho recordo. Llegim sobre els instints de supervivència, però pensar directament sobre les emocions primàries? Jo diria que ens referim a sensacions com:

La por: sensació que ens posa en alerta davant un perill o una situació desconeguda. Ens permet ser conscients de la nostra pròpia existència, possiblitant que volgem protegir-la.

El desig sexual: Emoció primària instintiva que permet la reproducció de les espècies.

La felicitat: Emoció positiva que afavoreix trobar-se bé a nivell psicològic,la qual cosa facilita que volgem viure i gaudir de la vida.

La ràbia/ira: Emoció primària emprada com un mecanisme de defensa davant una injustícia, produïda també per una sensació d'impotència o oposició d'alguna persona o situació.

La sociabilitat: Necessitat d'establir relacions amb altres per poder formar part d'un grup, sense el qual la nostra existència solitària no tendria cap sentit.

Són emocions i sensacions que ens ajuden a perpetuar-nos en el temps. Si les persones no es relacionen, no són feliços i no es reprodueixen ja faria temps que ens hauríem extingit. 

Però tinc dubtes per distinguir clarament entre sensacions i emocions primàries.

http://mx.globedia.com/robot-flobi-muestra-emociones

Contrasta-les amb la lectura del capítol: l'alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema.

Al capítol 3 de "Sentir y crecer. El crecimiento emocional de la infancia." es centren en cinc emocions naturals: amor, por, ràbia, tristor i alegria. Del text podem extreure les següents definicions:

Amor: Desig d'unió interpersonal, és la necesitat de relacionar-se amb els iguals. Els humans som éssers independents però no podem existir aïlladament. L'amor està format per elements bàsics independents, com són la cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement de l'altre.

Por: Emoció que ens ajuda a posar-nos en alerta davant situacions amenaçadores, per protegir i garantir el benestar físic i psíquic de l'organisme. Aspectes positius: Agent protector, motivador i socializant. Promou la prudència i la cautela. Ens posa en alerta davant amenaçes i movilitza les capacitats de reacció.

Ràbia: Expressió manifesta (verbal o física) o continguda (expressió facial o corporal) d'agressivitat. És molt important expressar-la i aprendre a controlar-la. Altres sinònims emprats serien: ira, enuig, fúria.

Tristor: Sentiment negatiu que provoca passivitat, acompanyant d'un desig d'aïllar-se, i d'allunyar-se. Sensació de pèrdua de la sensació de plaer, no es gaudeix com abans del moment que ha provocat aquest sentiment. Pot derivar en depressió.

Alegria: Sentiment positiu que es manifesta quan es compleixen les nostres expectatives. Pot tenir una durada curta  o referir-se a un estat més profund de benestar.

Al meu cas havia pensat en: Por, desig sexual, felicitat, ràbia i sociabilitat.

Al text surten: Amor, por, ràbia, tristor i alegria.

Crec que podem establir les correspondències: por-por, felicitat-alegria, ràbia-ràbia, sociabilitat-amor. M'he deixat la tristor i en el seu lloc havi pensat en el desig sexual... Ara començo a veure més bé la diferència entre sensació i emoció. 

La sociabilitat té a veure amb l'amor però no acaben de ser el mateix.

El que queda clar és que totes les emocions s'han d'expressar, en cap cas ens beneficia no poder manifestar el que sentim. Tampoc no posar-hi límits. Per tant, hem de saber manifestar les emocions i a la vegada, hem d'aprendre a evitar que ens puguin dominar.

Activitat 1

Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?. Quines emocions et desperta?

No tinc molt clar  com ni quins temes abordarem, però per ara tinc bones sensacions prèvies ja que tractarem temes molt importants a la vida i sobretot a la infància com seran les emocions.

El fet de poder tenir tutories regularment crec que a les persones que no podem assistir a classe sovint ens ajudarà molt, sobretot per poder dialogar i captar l'essència d'allò que es pretén; mostrar sense pors i compartir a la resta les nostres emocions, sensacions i percepcions, a la vegada que escoltem, respectem i valorem les de la resta.

Presenta't i digues la sensació/emoció i el perquè. Pots relacionar-la amb una manifestació física al teu cos.

Em dic Juan Francisco i he fet la presentació a l'entrada anterior. Tinc la sensació que podré dedicar el temps que aquesta assignatura necessita, al menys molt més que no l'any passat. Penso que tractarem temes delicats que s'han de treballar a fons i que hem de fer una bona recerca d'informació vers als mateixos. Segurament podríem tractar i parlar sobre alguns assumptes durant molt de temps, ja veurem cap a on anem. No ens avancem massa.

Com ja he comentat, estic content perquè em semblen temes que podem aplicar al dia a dia, a qualsevol àmbit de la vida i a totes les edats, per tant són ensenyaments molt útils i pràctics (espero).

La veritat és que no acabo de relacionar la sensació amb una manifestació física del meu cos, no tinc nervis ni temblors. Més bé una sensació positiva. 

Col·loca-la en el quadre d’emocions que trobaràs al tema de les emocions. Explica el perquè de la teva elecció. 

M'he col·locat a les emocions positives perquè trobo que m'ho passaré bé i sol ser positiu. Durant una estona he vacilat amb l'emoció de sorpresa ja que segurament m'emportaré més d'una, espero que siguin positives, però tots sabem que la realitat de vegades és molt cruel. Així que no ens preocuparem per allò que encara no sabem, oi?

Respecte a l'emoció negativa de desànim no em trobo a la situació descrita: Sense ganes de fer coses. Puntualment crec que tots tenim un dia que no volem fer res, però crec que pot ser degut al cansament físic i mental, el que volem realment és descansar; no fer res i no pensar en res.

El període d'adaptació

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

http://www.elblogdemarta.com/2011/08/vinetas-dedicadas-las-maestras-y.html

És una situació curiosa, ja que no recordo que cap company/a o professor s’hagués o ens hagués plantejat aquesta qüestió. El text versa sobre la por que sent la mestra per no respectar el temps que personalment s’havia marcat. Però, no es tracta de respectar el temps real que ha necessitat l’infant per adaptar-se a la nova situació, sinó de respectar el temps cronològic estipulat per algú (possiblement la mestra).

La mestra sembla no acceptar la individualitat dels infants, la seva diversitat, més bé tracta tot el procés com si fos una recepta de cuina: El període d’adaptació és de 10 dies. Ni un més ni un menys:

http://www.zazzle.es/hoja_de_la_receta_folleto-244106582625414510

Com que no tenim moltes més dades, com els anys d’experiència de la mestra, a més de pensar que la mestra no respecta el temps personal d’adaptació de cada infant, també es podria tractar d’un cas d’inseguretat per part de la mestra degut a la seva inexperiència. Si es tracta de la primera vegada que ha de supervisar aquest període d’adaptació, possiblement tindrà molts referents teòrics però molt pocs pràctics, reals. Per tant, en aquest cas seria comprensible que la mestra manifestés aquesta por. No obstant això, no hauria de deixar que la por guiés els seus actes i la seva forma d’actuar. Sempre s’han de prendre les decisions que siguin més afavoridores pels infants, per tant, si l’infant ja s’ha adaptat, la mestra no hauria de ser la persona que frena el seu desenvolupament.

http://www.elblogdemarta.com/2011/08/vinetas-dedicadas-las-maestras-y.html

Paper de'ls/les mestres

Sobre les...

Funcions de la mestra

No va ser una resposta massa concreta. Realment la seva professió és la de mestra. No vol dir que no desenvolupi totes les professions (a pinzellades) que nombra a la vinyeta, que totes són certes i que de segur que podria nombrar més, però totes aquestes habilitats, tasques o rols que desenvolupa i practica al llarg dels dies no la fan especialista en cap d’ells (a priori) ni significa que totes les mestres les practiquin i, el que és més important, ho facin bé.

Aquesta vinyeta el que a jo em transmet és la idea que per ser un bon mestre, ens hem de formar en moltes disciplines. El paper del mestre no és només el de fer de guia pels infants, ensenyar-los a llegir i escriure, sinó que hi ha molts més rols que haurà de desenvolupar per tenir èxit (és a dir, fer-ho molt bé) a la seva professió. Les mestres i els mestres no es poden permetre el luxe d’acabar els estudis, si tenim sort, començar a fer feina i repetir i una mil voltes els mateixes aprenentatges. Tampoc ens podem permetre el luxe de viure aïllats a la nostra aula/classe, perquè hi ha més vida més enllà de les quatre parets de l’aula. Ens haurem de relacionar amb la resta de nens, de mestres, de personal del centre, de famílies, d’administracions... i haurem d’intentar donar resposta i ajudar a les múltiples i diferents situacions que ens podem trobar, qüestions que ens plantegin, necessitats que tinguin, problemes que els afectin, consells que demanin... La vinyeta és molt exemplificadora, una bona mestra en sap fer mil coses, i el que és més important, si ha de fer o aprendre una més, també ho farà.

Aquest esperit de millora personal constant, de voler ajudar i col·laborar amb els iguals, i de multidisciplinarietat funcional que tenen els bons mestres, i en general els bons professionals (i no professionals) dels diferents àmbits laborals, hauria de ser una constant i l’objectiu general per a tots els ciutadans per aconseguir una societat més justa i solidaria.

El període d'adaptació

Ens hauríem de fer algunes... 

Qüestions preliminars sobre el període d'adaptació

El període d’adaptació és un moment crucial a la vida dels infants perquè arriba el moment d’allunyar-se de les seves persones de referència, d’aquelles amb les que el vincle afectiu és molt fort. L’infant pot sentir una sensació d’abandonament, fet que li provocarà ansietat en major o menor grau depenent del caràcter d’aquest. Aquesta ansietat originada per no saber el que passa, per no saber perquè el priven del contacte amb els seus pares, si no es regula adequadament,  podria generar en l’infant por cap a l’escola juntament amb una sensació d’inseguretat, la qual cosa no ajuda positivament al desenvolupament de la seva identitat.

És per aquesta raó, el desenvolupament de la seva pròpia identitat, que és tan necessari invertir tot el temps que els infants diferents requereixin. No són iguals: Són físicament diferents, tenen ritmes d’aprenentatge diferents, provenen d’àmbits familiars i socials diferents, per tant, precisen d’un temps d’adaptació diferent.

Sobre si en aquest període es poden establir regles de funcionament, enteses com a pautes comunes suposo que sí. De fet, l’any passat vàrem veure el procés que duien a terme a una escola de Menorca, a la qual aquest període durava fins a dos setmanes. Alguns infants s’adaptaven en un parell de dies mentre que d’altres precisaven d’un poc més. S’establien rutines; els primers dies els pares seien a una sala, que hi havia al costat de l’aula d’infantil, juntament amb els infants i poc a poc, a mesura que es sentien segurs, els petits s’anaven allunyant progressivament dels pares per descobrir el nou món que els esperava a tan sols unes poques passes d’allà on era. Quan els nens estant dins de l’aula no trobaven a faltar als pares, els primers dies romanien uns minuts i tornaven amb els pares o es giraven per comprovar que els pares eren allà, el procés havia conclòs.

El que no podem fer mai serà accelerar el procés, obligar als infants a fer coses per les quals encara no estan preparats, el període d’adaptació, com ja hem comentat, és molt important i molt delicat pels infants. A nivell emocional pot crear pors irracionals que es poden manifestar al llarg de la vida. S’ha de respectar el ritme de cada nen, al final tots arriben, no hi ha cap motiu per angoixar-los i fer-los patir simplement perquè els adults, i gràcies a la societat de la immediatesa a la qual vivim, vulguem acabar el més prest possible per passar a la següent fase. Aquest període no depèn de nosaltres, sinó d’aquell infant, d’aquella personeta.

Escola 2012

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:

1) Filosofia que la sustenta/origen/punt de partida.

2) Objectius.

3) Models i motivacions.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A	ESCOLA 2012
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona)	Descobriment del valor educatiu (Psicopedagogia).	Centrada en les necessitats de l’infant.	Centrada en les necessitats dels infants i de la societat
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer	Formar persones cíviques Millorar la societat
MODELS / MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present	Benestar i futur

  

L’escola del 2012 hauria de tenir un origen orientat en les necessitats dels infants, i de la societat. Com ha passat fins ara. L’escola depèn en gran mesura del moment social en el qual es trobi població. Ara per ara, en un moment de crisi mundial provocada per l’egoisme d’uns pocs i per la incapacitat per mantenir els peus sobre la terra de la gran majoria, vivim a un estat on cada dia es retallen més drets. Per tant, aquest estat on la majoria de la població no ha pogut o no ha sabut posar fre a la pròpia autodestrucció és una societat malalta, egoista, egocèntrica, que necessita madurar, les persones hem de créixer cívicament. Els fets i les notícies ens demostren que no podem continuar per aquest camí; una societat on la gran majoria està molt apagada, desmotivada i amb una actitud de total passivitat. La resta, uns pocs, segueixen igual, traient profit d’aquesta majoria indiferent.

  Els objectius de l’escola del 2012 han d’apostar per formar ciutadans actius, implicats en la millora de la societat; on els conflictes es resolen de forma pacífica, on s’inculquen, i els infants interioritzen realment, valors positius com la tolerància, el respecte, valor, l’esforç...Valors que enforteixen a les persones i per extensió al conjunt de la societat. Hem d’apostar per retornar a la cultura al seu lloc, a reconèixer la seva importància, i no a ser presa com un objecte sense valor.

  A nivell d’infantil, els objectius de l’escola han de seguir pel bon camí que està traçant: donar afectivitat als infants, seguretat física i emocional, proveir d’un lloc on relacionar-se de forma pacífica, on poden aprendre/explorar/descobrir individual i col·lectivament, on poden aprendre a (re)conèixer-se i poden expressar allò que senten, on són acceptats i respectats. Un lloc on puguin créixer harmoniosa i cívicament.

  Un altra vegada, el model i motivació depèn de la salut i estadi en el que es trobi la societat. A maig de 2012  aquest estat és molt delicat. Per una banda mai s’ha de deixar de banda el benestar infantil, el desenvolupament emocional i l’orientació cap a una ciutadania cívica involucrada i preocupada ells un dels altres. Per altra banda, vivim en una societat on les noves tecnologies fomenten la necessitat de desenvolupar multicapacitats o multihabilitats per poder tenir opció d’accedir a un lloc de feina, un dels fins importants de l’educació i la formació als centres escolars.

Si volem una ciutadania preocupada pel seu estat i habitants, activa i que vol millorar, no podem deixar el futur en l’aire, no ens podem oblidar d’ell. L’escola del 2012 ha de preparar i formar persones pel futur.